nens de llet

Nens que miren núvols, nens orfes, nens sense braços, sense dits, nens grans abandonats en una societat infantil en què els contes de fades no tenen un final feliç. En aquests ‘nens de llet’, fílies i fòbies barderianes configuren un món de criatures víctimes d’uns adults desorientats i emocionalment inestables. Contes mordaços, crítics, greus, fins i tot sarcàstics. Però alhora tendres, fràgils i entranyables.