Narracions orientals

Narracions orientals parteix de textos de l’Índia i de l’Orient –Grècia inclosa– que Marguerite Yourcenar va descobrir en lectures fetes entre el 1922 i el 1929, però també es nodreix de l’experiència com a viatgera de l’expedició que va fer, a través del Bòsfor, el 1932/33 en companyia d’Andreas Embirikos, a qui dedicà aquest recull publicat el 1938 per Gallimard. Al llarg del creuer que van compartir i de les converses amb Andreas, armador i psicoanalista, Yourcenar descobreix Grècia i una orientalitat que l’enlluernen i que desitja immortalitzar. Després del seu fracàs amorós, la vida pot tornar a ser bella. Les llegendes transmeses d’avis a nets –que ara sent en boca d'Embirikos– quedaran recollides en aquestes Narracions orientals, i la capbussada que, al llarg del creuer, haurà fet en la seva ànima produirà, a més, El tret de gràcia, Focs i Els somnis i els atzars, que li permetran de superar el seu sofriment, tot universalitzant-lo i fent-ne elevada matèria literària.