Músics de trinxera : música i societat a la Lleida de la preguerra i la postguerra

L’obra descriu la cultura, l’art i la música conjuntament amb les transformacions provocades per la Guerra Civil a la Lleida d’inicis del segle xx, tot seguint els records d’un músic de l’època, Ramon Bellmunt, i els relats de personatges coetanis com Josep Lladonosa ―músic en la seva joventut―, Ricard Viñes, Enric Granados o Màrius Torres. Un recull, per tant, de les grans biografies musicals de Lleida, però també un exercici per recuperar de l’oblit els músics modests, els de “picar pedra”, músics de trinxera, arraconats pel destí al costat dels perdedors d’una contesa que no volien, però en la qual van haver de prendre partit. Artistes que mai perdran la dignitat i que trobaran la seva força i capacitat de resiliència en la música. També hi són molt presents les dones d’esperit rebel que van conquerir els escenaris i els conservatoris, i que van ser les introductores de la música en l’àmbit familiar. En aquest context es va viure una transició generacional i estructural, quan les orquestres clàssiques i els músics professionals, molts d’ells marcats per la guerra, aquí ja literalment músics de trinxera, van haver de conviure amb els conjunts musicals de joves delerosos d’expressar el seu art, en un món en què els contorns i els perfils es dilueixen.