Mudar les ales i esmolar les plomes

En el viatge interior cap a la recuperació de l’autenticitat del Ser hi ha moltes fases, etapes, mudes, transformacions… A vegades alguns esdeveniments externs, malgrat el que podria semblar a priori, ens ajuden a explorar i a donar veu i forma a sentiments i pensaments que potser guardem al calaix durant molt temps. La pressió es va acumulant fins que no pot més i fa esclatar el pany amb una força desmesurada deixant que les paraules s’escampin i esquitxin pertot talment plomes esmolades. Aquest poemari ha estat gestat majorment en els dos mesos de reclusió per covid de l’estiu del 2021 en un moment en què, després d’un any complicat, començaven a aflorar projectes. I de cop aquesta embranzida queda estroncada. El sentiment de frustració, de ràbia continguda per la impotència de no saber quan podria recuperar la normalitat i la veu, la meva eina de treball principal, han estat el detonant d’aquests versos.