Més lleugers que l'aire, globus i dirigibles al cel de Barcelona, 1783-1937

Sabies que a Barcelona el primer globus aerostàtic fou alçat el 3 de gener de 1784? Que a principis del segle XIX es posava en dubte la capacitat femenina de volar? Que l’italià Vincenzo Lunardi fou el primer aeronauta a elevar-se des de Barcelona? Que Eudald Munné, l’Eudalet dels cotxes, fou el primer català a veure la ciutat des de l’aire? Que Barcelona estigué a punt de constituir una escala regular del “Graf Zeppelin”? El 1783, la Humanitat inicià la conquesta del cel per mitjà d’aparells més lleugers que l’aire —és a dir, amb globus aerostàtics— i Barcelona va viure amb passió, a vegades desbordada, les ascensions produïdes a la ciutat. En aquest llibre presenciarem cadascun dels experiments realitzats a Barcelona, cadascuna de les actuacions pioneres. Veurem desfilar aeronautes de prestigi, espontanis esbojarrats i, finalment, acròbates audaços. Viurem dies de glòria i també experiències desgraciades, rescats “in extremis” i desaparicions sorprenents, però no en farem una relació aïllada de caràcter estrictament domèstic, sinó emmarcada dins del procés internacional de desenvolupament de l’aerostació, fins a culminar amb els grans dirigibles, autèntiques aeronaus transatlàntiques amb una gran capacitat de seducció. Us convidem a assistir a cent cinquanta-quatre anys —des de 1783 fins a 1937— d’il·lusions, heroïcitats, emocions i esperances que la majoria de gent va viure del terra estant, mentre uns quants temeraris flotaven a l’aire com per art d’encanteri.