Més enllà de la senyoria : mercat i impostos a Castelló de la Plana, segles XIV-XV

La senyoria, el marc social i territorial que vinculava els senyors i els vassalls, era l’element definidor de la societat feudal. Però hi havia d’altres realitats que, sense eixir de l’àmbit socioeconòmic, són imprescindibles per a caracteritzar les societats de la baixa edat mitjana: el mercat i l’impost. Els treballs recollits en aquest llibre analitzen l’impacte dels mercats i de la fiscalitat sobre el món rural, especialment sobre la pagesia, en un espai concret: la vila de Castelló i la comarca de la Plana. Els llauradors no reaccio­naven de manera automàtica a les oportunitats del mercat, sinó que es decidien per un cultiu comercial o altre en funció dels seus interessos, que podien estar en contradicció amb els dels senyors o els dels mercaders. La innovació agrària, amb el seu increment de la productivitat, esdevenia un terreny de «lluita per la renda» entre els diversos sectors socials que hi participaven, com també era un escenari per a la confrontació social i política la definició dels instruments fiscals que les viles tenien per a satisfer les demandes de la Corona i el pagament del deute públic. D’això tracten els articles reunits en aquest llibre, en definitiva dels esforços dels llauradors per conservar els guanys del seu treball, que es veien incrementats per les innovacions agràries, però amenaçats pel control que pretenien exercir els senyors i els mercaders sobre la comercialització i, sobretot, per uns imposts que, al capdavall, se n’anaven lluny i servien per reforçar les desigualtats territorials i socials d’un país encara en construcció. Pau Viciano (Castelló de la Plana, 1963) és doctor en història per la Universitat de València i especialista en la fiscalitat i el món rural medievals. És autor dels llibres Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500) (Afers, 2000), Senyors, camperols i mercaders. El món rural valencià al segle XV (Afers, 2007), Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) (2008) i Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana (Premi Ferran Soldevila, 2012). A més de la recerca acadèmica, s’ha interessat per la historiografia i els usos del passat i la memòria social amb llibres com La temptació de la memòria (Premi Joan Fuster d’Assaig, 1995), Des de temps immemorial (Premi Llorer d’Assaig, 2003), El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (Afers, 2005) i De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (2012). Forma part del consell de redacció de les revistes L’Espill i Afers. Fulls de Recerca i Pensament.