Memòria viva de la Menorca rural

Cal situar Cristòfol Capó Riudavets dins la nissaga de l’Àngel Ruiz i Pablo de Per fer gana, del Fernando Ortiz de Principi i prostes i, sobretot, del Joan Benejam de Ciutadella vella, aquells autors costumistes que, a cavall dels segles XIX i XX, incorporaven personatges i fets populars alhora per deixar constància d’un món, personal i col·lectiu, condemnat de vegades a la desaparició. Amb Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca i ara amb Memòria viva de la Menorca rural, Cristòfol Capó ens ha fet un regal que li hem d’agrair: ens ha regalat justament la visió d’una Menorca rural que, gràcies a ell, no podem considerar perduda. Ens l’ha rescatada, ens l’ha fixada, amb la força d’unes paraules que ell ha volgut senzilles i que acaben resultant ben complexes per coherents: coherents amb el món que reflecteixen i coherents en la seva voluntat de compartir-lo amb la joventut i amb els lectors de totes les edats perquè, entre tots, el drecem com a memòria viva amb la qual puguem construir, lúcidament, el nostre present.