Mal d'altura

Quan Jon Krakauer va arribar al cim de la muntanya més alta del món a primera hora de la tarda del 10 de maig de 1996, feia cinquanta-set hores que no dormia i arrossegava els efectes de la manca d’oxigen. En iniciar el perillós descens, a 8.848 metres d’altitud, una vintena de companys encara s’esforçaven per fer el cim, sense adonar-se que el cel s’havia començat a ennuvolar. Els membres d’aquella expedició havien pagat una fortuna per coronar l’Everest, i alguns, posseïts per la febre del cim, ho van pagar també amb la vida. Mal d’altura s’ha convertit en un clàssic d’obligada lectura per a qualsevol amant de la literatura d’aventura i de viatges. Krakauer va emprendre l’ascens a l’Everest per escriure un reportatge periodístic sobre les creixents expedicions comercials. I. tanmateix, l’aventura es va convertir en una tragèdia.