Lluny de l'abisme

Lluny de l'abisme recull dos-cents trenta cinc poemes, curts -de dos versos- i llargs -de més d'un centenar versos-, escrits entre els anys 1973 i 1999, és a dir, el darrer quart del segle XX; els poemes, assaonats recentment, es contextualitzen a la nostra comarca, a Girona, Barcelona, Ciutat de Mèxic i el Maiab, entre d'altres indrets. Tota una antologia, doncs, que es remunta a les ensenyances i l'amistat amb seus mestres Segimon Serrallonga i Albert Manent, que beu de les fonts d'inspiració de creadors maies com Briceida Cuevas Cob, Waldemar Noh Tzec, Isaac Carrillo Can o Miguel May May i que compta amb la prolongada complicitat de la reconeguda escriptora empordanesa Rosa Font qui, a la contraportada, considera que "els poemes d'en Cesc són visions, visions que esclaten als ulls dels lectors com flaixos enlluernadors, amb associacions de paraules que atrapen el lector a través de versos sincopats, àgils, el·líptics i enormement suggerents".