Llum cinabri - Calma tectònica : Una certa correspondència

Joan Navarro, amb el seu poemari Llum cinabri, es submergeix en mars profundes, els seus versos indaguen sobre l’origen i sentit de les coses, de la nostra existència. El depurat maneig del llenguatge allibera els seus versos d’aquella rigidesa filosòfica en què aquest tipus de poesia sol caure. Calma tectònica, de Lila Zemborain, és la cara inversa d’aquest llibre bicèfal. La poeta argentina porta les seves reflexions per altres senderes. El títol al·ludeix a aquella silenciosa eclosió que es convertirà després en poesia. El verb, el vers, neixen d’un inusual repòs, la paradoxa del qual consisteix en el fet que a major passivitat, major és l’abast de la seva detonació. No obstant això, la seva gran fortalesa, aquesta necessitat d’impregnar-ho tot de poesia topa amb un impediment de similar magnitud: les limitacions de la paraula.