Llavor

Llavor és un poemari que té la seva arrel en el temps soterrat del confinament i en la potencialitat radical dels cossos en suspensió. A partir de la metàfora de la continuïtat orgànica, dins els poemes de Llavor va creixent també la intuïció d’una altra cadència essencial: el cicle de coagulacions i dissolucions en què tot balla. Passa per tres revolucions, la trajectòria d’un cos, el de la llavor, al voltant d’un altre cos, el del poema (o a la inversa).