Llanceu la creu

A partir de la mort de la mare, la protagonista d’aquesta novel·la se sent obligada a enfrontar-se a si mateixa i a decidir sobre el futur que vol viure. Perplexa dins un món que ja no serà mai el mateix i un present ple d’infelicitat, s’obliga a emprendre un viatge anguniós cap al fons de l’ànima, amb l’evocació recurrent dels episodis i sensacions més colpidors de la infantesa: les abraçades cruels, les nines tristes, els gossos de l’horta, les lletres de l’alfabet, les coques de terra, la parla fosca de les tietes, la repressió constant, l’aigua bruta de les sèquies, l’alliberament dolorós dels vincles... Els records del passat perdut, amerats de vegades de dolçor i de vegades de sofriment traumàtic, però sempre embolcallats amb l’estima inqüestionable dels seus, seran imprescindibles perquè puga tornar a nàixer i refer-se en una nova vida.