Les fonts del Port : la Sénia, el Mas de Barberans, Roquetes, Tortosa, Alfara de Carles

Menuts riuets solcaven les profundes valls, amb llenques de gel glacen la roca esquerpa, camí i salt dels salvatges. Horitzó serrat. Solitud, misteri, en fonts inconegudes - pel pas del temps, per la mort d'algú? - amb les randes verdes de falgueres, de les bardisses subtils, elegants, i bastides per la incertesa de la brisa, suspeses en el dringar tranparent del rajolí. Molsa pentinada de l'aigua del sequiol, del canalet del bassi. Aigua de dol; corre per les pedres redones de camins. Es perd, s'escola per esquerdes. Dins. O bé, salt impensable, sorollós, infinit; o bé la quietud, d'ingravidesa i de ruix. Contrast, turgència, iris. Sol. maèria, aigua, vida; roca, font, matissa, o boix; torrent, avenc, cocó, mas, teix, tossal, o brida. De la ferida, aigua; d'un ullal, foscor; de la terra, el bufador, el delme, el tall: la vida.