Les defenses de l'oppidum de Kerunta

El volum que ara presentem se centra principalment en l’anàlisi de les muralles que successivament van protegir la comunitat des del voltant del 500 aC fins que, al segle VIII de l’era, el vell castellum va esdevenir fractum. Aquest és el tema principal però també s’aprofita per estudiar l’evolució urbanística del sector nord-occidental del jaciment ―l’anomenada zona 2―, que permet observar els canvis de l’estructura urbana des de mitjan segle VI aC fins al moment actual. \nAquest estudi se centra especialment en l’època ibèrica (antiga, plena i tardana) però contempla l’evolució posterior a través d’una ocupació puntual de la segona meitat del segle I aC i de la construcció, a mitjan segle IV, de la fortalesa baiximperial que va ser mantinguda i reformada pels visigots vers el 500, fins que, després de la conquesta pels àrabs d’aquest territori, va ser abandonada. \nUna llarga història que fa de Sant Julià de Ramis, almenys del seu nucli central, de la seva muntanya, un dels poquíssims municipis dels quals en coneixem, amb notable detall, la seva evolució sense forats negres. \nLa col·laboració iniciada fa setze anys continua donant fruits saborosos. Felicitem-nos-en.\n