La voluntat clàssica de Catalunya : el paper del jaciment arqueològic d'Empúries en la construcció del nacionalisme català : Prat de la Riba, Eugeni d'Ors i el noucentisme

En què fonamentaria el seu projecte cultural una Catalunya independent? Els catalans de principis de segle XX van basar la proposta de país encapçalada per la Mancomunitat en els ideals clàssics. Sota els auspicis del Noucentisme, el Mediterrani antic es mostra com la mesura àuria que determina la ètica i la estètica de la societat catalana. En aquest context s’inicien les excavacions d’Empúries i les ruïnes grecoromanes s’utilitzen com a contrafort de la identitat nacional. En aquest assaig es mostra com les pedres que havien romàs enterrades durant segles es converteixen en peça clau de l’imaginari col·lectiu. Amb rigor acadèmic però amb voluntat divulgativa, Pau Guinart ofereix un mosaic de referències que dibuixen un retrat polièdric de les diferents apropiacions intel·lectuals que han sofert les ruïnes d’Empúries i que permeten un debat sobre la mateixa naturalesa del fenomen nacionalista. En un moment de refundació nacional serà molt saludable tenir en compte el precedent de la Mancomunitat i la seva voluntat clàssica, tan per ponderar l’exaltació que comporta el procés, com per tenir una referència sòlida en la qual emmirallar-se.