La vida canina : contes de bojos

L’autor ens presenta els relats que componen aquest llibre com si els haguessin escrit els pacients d’un gabinet psiquiàtric. Podríem dir que el resultat se situa a mitjan camí entre una petita antologia d’històries fantàstiques i una crònica de casos clínics a la manera del doctor Sacks. Ens hi assabentem d’aparicions i desaparicions, de trobades improbables, confusions inversemblants, persones que de sobte es posen a parlar en hongarès i unes altres que s’enyoren de viure com gossos. Els lectors sens dubte hi reconeixeran l’empremta de Perucho o de Calders, però també, potser, la de Boris Vian o la de Julio Cortázar.