La veritat cansa

PREMI DE POESIA ALFONS EL MAGNÀNIM Miro les teules tortuga des de la lluerna, com acullen les llàgrimes que el cel no vol, com delimiten els canals d'un horitzó farcit de campanars. Més enllà, la terrassa. Plou i l'esguard dibuixa un revolt sobre els núvols. Fa temps que la tempesta es multiplica, empassant-se la tarda, fermant la solitud.