La Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1716)

Constata la pervivencia de la consciencia comarcal lluçanesa fins als nostres dies. La creacio de la sotsvegueria obei a una reivindicacio popular per deslliurar-se de l’opressio senyorial i, d’aquesta manera, assolir una plena autonomia. Nomes el Decret de Nova Planta (1716) estronca aquesta experiencia politica. El llibre esta articulat entorn de tres eixos: les activitats economiques i la demografia, la cultura i la religiositat popular, i els aspectes politics i militars