La rosa : guió cinematografic

La Rosa és una pintura. Pintura bàsicament d'Heràclit, amb pinzellades de Sòcrates, Plató, Locke, Berkeley, Kant, Sachelling, Hegel, Schopenhauer, Kierkegaard, Nietzsche, Husserl, Heideger, Foucault, Russell, Wittgenstein...(filòsofs); i pintura de físics com Bell, Bohr, Heinsenberg, Einstein, Planck, Hawking...per citar només alguns científics d'aquesta àrea. En els inicis de la cultura de la tercera generació, La Rosa ens ha vingut com un meteorit en flor, i la seva funció consisteix a preparar els camins d'en Joe. En Joe és el déu virtual de la nostra creació. És per això que ell no fa com Godot, que no arriba mai. En joe és el paisatge que dóna sentit a la nostra vida; el millor disseny d'uns ulls sensibles que parlen d'amor alliberador. Quan en Joe truca a la nostra porta ens embolcalla i sadolla d'orgasme místic a vessar. En Joe és bàlsam de tots els nostres pensaments i sentiments i es consolida com una deu d'orgasme de petites coses.