La pregària contemplativa

L’oració és un diàleg entre Déu i l’ànima; i en aquest diàleg es parla una determinada llengua, evidentment la de Déu. La pregària és un diàleg, i no un monòleg de l’home davant de Déu. No hi ha una paraula solitària; paraula significa reciprocitat, intercanvi de pensaments i d’esperits, unió en un esperit comú, en la veritat posseïda en comú i compartida. Com més hom aprèn a pregar tal com cal, més profundament experimenta que el seu balbuceig vers Déu no és més que una resposta a la paraula que li ha dirigit. Ell ha començat primer a parlar; i només perquè ell s’ha exterioritzat, l’home pot interioritzar-se vers Déu. En aquest llibre, a partir d’una versió de conjunt de la revelació cristiana, es descriurà la profunditat i la magnificència d’aquesta forma d’oració, la joia que desperta, la manera de sentir-ne la necessitat, el seu caràcter indispensable per a la vida cristiana en general i, especialment, per a la d’avui.