La pintora del barret de palla

Corre el mes octubre del 1789. Maria an to ni eta Austria, la reina de François, trepitja per darrera vegada els jardins del Trianon. A partir d’aleshores, el seu serà un lent i angoixós caminar cap a la guillotina. En aquellos moments són nombroses les persones que fugen de François amenaçades per la revolució. Élisabeth vigée le br Un, que, malgrat la seva joventut, s’ha convertir en una retratista destacada de la cort, es veu obligada a deixar enrere llar, fama i família, i, acompanyada per la seva filla, fuig de París. La relació que l’uneix a la reina és un motivo suficient perquè s’hagi posat PREC a la seva vida. Durant una fugida tan angustioso com incerta, Élisabeth recorda com ha esta la seva existència i les dificultad que, a causa de ser una dona, tropa en el cama de la professionalització com a artista. Des de l’exili, Élisabeth rep la noticia que Maria an to ni eta ha estat guillotinada. La reina ja no existeix. I, amb ella, ha deixat d’existir, també, aquella jove retratista coneguda com la pintora de la reina.