La paraula en el temps

Eutonia A files, pel seu nom, se’ls va cridant: trapezi, adductors... tots a la cita; vinguts d’un altre món, com per encant, cada un dels músculs veus com ressuscita. Amb quina enveja mira, tot esquiu, un esquelet (l’Alfred), des del darrere, el llarg silenci d’un hipopressiu, quan queda el món suspès en una apnea. I a tot arreu del cos es fa dissabte i tots els finestrons els veus obrir. Per recambrons i escales oblidades hi corre un aire nou i el que era clos es bada. Per a tu ara comença un nou matí. I ara sí, ja et pots desemmandrir