La noia que va vint mesos que és a la presó

La Júlia plora per dubtes, plora per por, plora per pànic. Quan li van dir a l’Esteve que havien acusat la seva amiga d’haver assassinat a ganivetades la seva exparella, no s’ho podia creure. El judici és a punt de començar: una sala atapeïda, periodistes a dojo, una magistrada, un fiscal contundent, un advocat inexpert, uns membres del jurat ben exigents i tot un guirigall de gent encuriosida en un plet després d’any i mig d’investigacions i proves. Tot un procés judicial de cinc dies replets de testimonis i de declaracions confuses, informes i documentacions que s’espera que facin justícia. Però... seran suficients per demostrar la innocència o culpabilitat de l’acusada? Què es pot esperar de tot aquest litigi? Josep Torrent, després de La sang és més dolça que la mel, guanyadora del 1er Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana l’any 2014 (crims.cat nº 14), en aquesta ocasió ens presenta una «novel·la judicial», un subcorrent més de l’anomenada novel·la negra, ben emparentada i propera a les narracions d’Erle Stanley Gardner o John Grisham.