La narració d'Arthur Gordon Pym

L'única novel·la de Poe, que tants i tan intensos contes va escriure, és un veritable fris d'atrocitats: a un ritme vertiginós, en una atmosfera aclaparadora, se succeeixen tempestes, naufragis, gana i canibalisme, matances, crits, silencis opressors… En aquestes pàgines respiro per al lector, que es veu literalment assetjat —i potser fascinat— per la destrucció i mort que traspuen. I no menys sorprenent és el seu misteriós final, en què apareix aquesta inesperada figura vetllada que tenia «la perfecta blancor de la neu». Verne no es va resignar a ignorar el destí de Pym i ho va imaginar a L'esfinx dels gels.