La música i nosaltres : Una mirada als anys de la Transició

Des de la mort del dictador Francisco Franco fins a la consagració de la música ballable als vuitanta van transcórrer uns quants anys que van coincidir amb l'adolescència de Vicenç Pagès Jordà, una edat en què la música es grava a la ment com en els solcs d'un vinil. A la primera part de _La música i nosaltres_ hi apareixen grups tan oposats i tan influents com Abba, AC/DC i The Clash. La segona part està dedicada als grups nostrats, de Ramon Muntaner a Manel. Lluny de la malenconia, _La música i nosaltres_ restitueix el que significava escoltar música durant aquells anys. La radiofórmula, la moda retro i les farinetes nostàlgiques tendeixen a tergiversar aquella sensació, a reduir-la a un grapat de llocs comuns i de sociologia de saló. Ara bé, també en la música tenim dret a la memòria històrica. Rescatar els records musicals d'aquella època equival a oferir una mirada personal ?o no? sobre la Transició.