La Marta i la Savanah : un viatge pels quatre mons

De què està fet tot el que veiem? Aquesta és la pregunta que la Marta fa a la seva euga, la Savanah, mentre contemplen les tranquil•les aigües d’un llac proper al poble on vivien. Una pregunta intel•ligent a partir de la qual totes dues inicien un insòlit viatge, cercant respostes intel•ligents pels quatre mons de l’existència: el món de l’aigua, el del foc, el de la terra i el de l’aire, quatre mons que, barrejats entre ells en diferents proporcions, donen forma i identitat a tota la creació. En cada un d’ells, les dues amigues tindran l’oportunitat de conèixer el déu que el governa, que els mostrarà d’una manera pràctica i entretinguda com, en la naturalesa, els quatre elements són sempre presents en tot i en tot moment. En arribar al món de la terra, el darrer que visitaran abans de completar la seva aventura, la deessa Gea els proposarà emprendre un viatge per les quatre estacions a fi d’observar i comprendre els ritmes i cicles que s’alternen i succeeixen indefinidament en aquest moviment continu de transformació al qual anomenem vida; perquè, gràcies a ells, la naturalesa es renova i regenera permanentment. La vida és màgica! El llibre està escrit en forma de diàleg, una tècnica literària que implica més al lector i li permet penetrar en la trama de la història com si realment formés part della Sobre la autora: Me atrae el conocimiento integral del ser humano, saber quién es en realidad, comunicarme con su alma y ayudarla a recuperar su voz original que suele estar sepultada bajo capas y capas de condicionamientos psíquicos, aprendidos o heredados, que la ignoran o incluso la desprecian. Me licencié en medicina por la Universidad Central de Barcelona, estudié homeopatía y cursé un máster en Medicina Tradicional de Occidente, la llamada espagiria y alquimia, que practico en consulta privada en esta misma ciudad. Me interesan las disciplinas que me permiten indagar en la causa primera del síntoma, trastorno o enfermedad. En la Medicina Tradicional de Occidente, la que Paracelso nombró “Spagyria”, encontré una inagotable fuente de conocimiento acerca de quién es el ser humano en realidad. Soy una apasionada observadora del libro de la naturaleza, un verdadero libro de sabiduría que oculta a plena luz sus misterios. La naturaleza habla en el lenguaje universal del símbolo, un lenguaje que el ser humano tiene, en sí mismo, la capacidad de descodificar. Si nos acercamos a ella con la mente abierta, nos va a ir revelando todos y cada uno de sus secretos y misterios. Es la mejor formadora en el arte del autoconocimiento; conocer la naturaleza exterior es en todo análogo a conocer la naturaleza interior ya que ambas comparten una misma y única esencia.