La mà al melic

MARTA: El cos s'obre com la brumèlia davall les pesigolles d'una festa... FRANCESC: I s'obren els volcans i les magranes, les portes dels banys i les finestres dels esguards; i quan són prou madures, també les pomes a la branca. MARTA: I les cuques fan camí fins al seu sucre... FRANCESC: I cau la lava, que s'escampa ventre avall de la muntanya. MARTA: Renilla l'euga, i amb veu de llop udola el cavall jove... FRANCESC: I se n'embruta l'aire, amb dolor del detergent que no el pot fer blanc. MARTA: La nit es fa més clara, lluminosa. I si és de dia, es fa foscant damunt de l'herba. FRANCESC: Catul recita. Passolini escolta. Leda ajuda el cigne i Lucrècia tria amant. MARTA: El castell de focs és a la cambra, i el bolero és massa lent. FRANCESC: Les mans no abasten prou i la set que creix es fa tan gran com una flama en el solstici. MARTA: A la Polinèsia els cossos no duien roba. FRANCESC: Hi ha qui es vesteix avui el seu melic amb un anell.