La intel·ligèmcia mira al Nord : Temps vertader I o Llibre roig del poble

La intel·ligència mira al nord s’ha escrit des de la necessitat de fer país amb un xip de tercera generació cultural. Des de fa temps el “plus” de la realitat absoluta truca amb insistència logicoemocional a la porta del nostre món interior com si es tractés d’un pollet madur, prenyat de neguit, per sortir de l’ou. Hi ha motius per pensar que un nou impuls vital vestirà les futures generacions d’ontologia pura i dura. Ara, o ens plantem absolutament despullats de paraula bizantina que tapa les nostres vergonyes plenes de raons per tenir sempre la raó, davant la Gran Paret de la Realitat absoluta, o bé no mamarem goig i gaubança, “glops de llet” de les quatre gràcies essencials: Problema – Consciència – Lògica – Persona.