La Il·lustració a Menorca

La Il·lustració tingué a Menorca un pes destacat dins el marc de la cultura catalana entre el darrer terç del segle XVIII i el primer del XIX, perquè les tres generacions del grup il·lustrat menorquí desplegaren un vast programa de signe europeu des dels paràmetres de la normalitat de l’ús de la llengua de la societat com a llengua de cultura. Així ho evidencien, en el set-cents, la trilogia teatral de Joan Ramis i l’activitat acadèmica i creadora de la Societat Maonesa. En el vuit-cents, dins el procés obert que enfrontava les concepcions lingüisticoculturals castellana i catalana, el magne projecte gramatical, lexicogràfic, traductor i poètic d’Antoni Febrer i Cardona, d’una banda, i les versions teatrals de Vicenç Albertí per al teatre de la Casa de Misericòrdia, de l’altra, confirmen la força i l’ambició de la producció il·lustrada menorquina.