La idea és infinita : El socialisme a capdepera (1900-1936). Una crònica

Capdepera és un municipi del Llevant mallorquí que ha presentat singularitats respecte als altres pobles mallorquins: la presència continuada dels metodistes des del 1879, la influència espiritista, la importància de la indústria de la llata, que provocà canvis socials i econòmics de gran rellevància, la implicació de les dones en les qüestions religioses, socials i polítiques conformen, entre altres circumstàncies, un univers particular. Aquest llibre és una expressió d’aquesta particularitat gabellina i ens exposa l’evolució del socialisme a Capdepera entre 1900 i 1936, en què podem observar com aquest moviment polític, juntament amb el republicanisme, construïren una alternativa política a la dreta i al caciquisme, que, malgrat les dificultats, arribà a ser una alternativa creïble. ----- «Miquel Flaquer ens obsequia amb un volum que constitueix, al meu entendre, la primera monografia científica sobre el socialisme en un poble de Mallorca. Tot i que l’autor la considera, modestament, una simple crònica, la seva tasca no s’ha limitat ni molt menys a transcriure l’àmplia documentació inèdita que ha exhumat. Aquesta procedeix sobretot d’una lectura molt atenta de publicacions com El Obrero Balear, Foch y Fum i Nuestra Palabra, i també de la consulta d’arxius públics –com el municipal de Capdepera, el del Regne de Mallorca, el de la Presó Provincial o el Togat Militar i privats –com el d’Antoni Gili–. Flaquer ordena i analitza les informacions rescatades amb indubtable rigor i sentit crític i, gràcies al seu bon coneixement de la història local i de la bibliografia especialitzada, les sap contextualitzar adequadament dins el marc global de la història del socialisme balear i espanyol, i les relacions de poder en el municipi de llevant. A més a més, té l’encert d’ampliar la seva mirada molt més enllà de la simple descripció dels esdeveniments polítics tradicionals –els resultats electorals, els canvis en les cúpules dirigents, les iniciatives dels regidors a l’Ajuntament...– per atorgar la rellevància que es mereixen a aspectes propis de la cultura i les identitats militants com les efemèrides, els himnes, els rituals –batejos, noces i enterraments laics–, les representacions teatrals o les escoles obreres.» (Del pròleg de David Ginard)