La filosofía en la cultura catalana

Fou l’escola del sentit comú la més representativa de la cultura catalana del Vuit-cents? Com afectaren els estudis filosòfics les dictadures de Primo de Rivera i de Franco? Quins han estat els condicionaments editorials i acadèmics que han marcat el desenvolupament de la filosofia catalana en les darreres dècades? Com i quan penetrà la influència del pensament existencialista, o del marxisme, o de la filosofia analítica? Una de les característiques distintives de la nova historiografia de la filosofia que s’està consolidant als Països Catalans és que no se centra exclusivament en els pensadors il•lustres i més o menys originals, com sol ser habitual en la historiografia filosòfica a l’ús, sinó que estudia també, amb el mateix rigor metodològic, els epígons, els autors secundaris i subalterns, les figures marginals i, fins i tot, aquells intel•lectuals que es poden considerar nefastos. La imatge que en resulta —diu Serra— està exempta de la viscositat dels panegírics. Xavier Serra (Sueca, 1967) és un dels assagistes més incisius de la nova literatura catalana. Ha publicat darrerament en Afers: La tertúlia de Joan Fuster, Història social de la filosofia catalana, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera) i dos volums de Biografies parcials.