La filosofia d'Eduard Nicol

Allò que sempre passa –senzillament perquè l’exili és una ruptura de conseqüències irreparables–, en el cas de Nicol ha passat en grau superlatiu. Es pot ben dir que encara avui és pràcticament un desconegut per als nostres professors i alumnes de filosofia. I no pas perquè la seva producció hagi estat petita o irrellevant. Ben al contrari, Nicol ha bastit un cos teòric d’una gran ambició i de molta qualitat. Ell n’era conscient i, si una cosa lamentava, era no haver arribat a igualar els més grans pensadors de la història de la filosofia. El fet és que la magnitud del desconeixement que aquí tenim de la seva obra és inversament proporcional a l’enorme reconeixement i influència que va tenir a Mèxic. Ho testimonien les aportacions que fan a aquest volum alguns dels seus antics alumnes i col·legues mexicans, marcats profundament per la seva manera d’entendre la filosofia i de practicar-la. \n