La deriva dels continents

Una veu nova, lliure de prejudicis, que aprofita hàbilment recursos narratius cinematogràfics Amb un gran enginy, Gerard Guix crea una teranyina de personatges i situacions xocants, que manté sempre la tensió del lector Una novel·la descarada, perversa, subtil _La deriva dels continents_ és una novel·la amb cops amagats. En el capítol final (que, de fet, obre el llibre), tres nens de camí cap a l'escola, l'Òscar, el Tete i el Martí, canviaran les vides d'un grapat de personatges anònims. Vinculat al món del cinema i el teatre, Gerard Guix construeix una faula contemporània, àgil, imaginativa, en què sembla cedir tot el protagonisme a l'atzar i l'absurd. Una paralítica que cau per l'escala, un músic homosexual que vol suïcidar-se en un hotel, un xinès que espera l'autobús a les quatre de la matinada, una parella d'infermers en una ambulància a tota velocitat, la ciutat silenciosa, deserta i indiferent... Al llarg de la novel·la, Guix pren i reprèn amb subtilesa el fil dels diversos personatges i va teixint una trama de situacions que manté la tensió del lector fins al final, quan, segons totes les expectatives, «les coses només poden anar millor».