La catedral Buida

Una relació eròtica dins la quotidianitat obre els ulls del protagonista a la cursa de rates en la qual ens veiem submergits; la manera ordinària de viure no li ofereix altra cosa que la vulgaritat dins la repetició, i per escapar-ne li cal explorar l'atzar, admetre la lògica del somni i projectar-la a la pròpia vida, volent integraren una única experiència viscuda l'intel·lecte, l'acció, l'art, el sexe, l'emoció... I, així, en un repte a la imaginació del lector i de l'autor, el protagonista es llança a la recerca de l'impossible no pas a través de la fantasia, sinó a través de la pròpia vida. Aquesta és l'odissea que Emili Olcina ens conta en una novel·la plena de ressons màgics, d'espais mítics que, contradictòriament, són els nostres. Odissea alhora estranya i lògica, extremada, més peculiar encara ja que les aventures que conta no són pròpies de llocs exòtics o de temps passats, sinó possibles en uns carrers pels quals passem diàriament. Endinsant-nos en uns inferns que ens envolten, portant-nos vers uns indrets que no per menys recognoscibles perden els seus colors de malson, l'autor de L'art, i el cos de Madonna ens fa participar. d'un sorprenent viatge al cor d'unes tenebres que potser no sospitem que estiguin tan a prop de nosaltres.