La casa de les absències

Un llibre amb una veu sagaç que posa llum als límits que hem anat trampejant. El record, la memòria. El temps que sempre arrossega penyores, que acumula deutes, rebrega records, enfosqueix imatges, s’emporta enllà persones, llocs, moments, certituds i llars. I que també se’ns emporta a nosaltres, en uns poemes on Helena Martínez-Ferreruela ha posat nom als dubtes i al contrasentit fascinant de viure i haver viscut. Una casa que és la construcció del jo líric de la poeta, un ressò d’existència i singularitat, en una veu que ha esculpit versos per capturar aquesta vida que fuig i ressona.