La bellesa del temps

Testimoni incisiu i savi d’un escriptor de primera línia. La bellesa del temps és un dietari escrit de l’estiu de 1990 a 1993 i correspon als anys que l’autor va ser corresponsal a Londres. No és un llibre sobre Londres, sinó que passa a Londres i continua la seqüència que va començar amb el dietari dels anys setanta –Bosc endins (1982)–, amb què va irrompre en les nostres lletres, i que ha anat recollint i publicant periòdicament. Amb fites molt celebrades, com per exemple Cent dies del mil·lenni (2001). Segons Valentí Puig, en contraposició a la capacitat destructora del temps, hi ha una bellesa del temps que en els moments extàtics madura com una fruita immortal. És un deure agrair-la amb la prosa de la memòria.