L'última badia

El Gerard, nom fictici sota el qual s’amaga la personalitat del principal narrador d’aquesta història, mira de recuperar a les pàgines del seu quadern el record de qui probablement fou el seu millor amic d’infància i adolescència. La recreació de la llarga relació amb el Roger i l’especulació al voltant de la motivació última dels seus actes són també la desesperada requesta d’un sentit ocult que il·lumini el passat del Gerard, així com una implacable revisió dels ideals precaris sobre els quals, des de sempre, apuntalem la nostra existència per tal d’amagar el buit i el no-res a què el temps ens sotmet. Bastit a la manera d’un recull de testimonis aplegats per un estudiant d’antropologia, L’última badia també inclou les veus d’un professor desencantat al caient del deliri i d’una guarda forestal a la recerca d’una pau i un paradís impossibles, tots exposats al vertigen revelador que els provoca la coneixença de l’escàpol i seductor Roger.