L'últim tango

Els disgustos també es fiquen als ossos. Això va dir-me la metgessa que tractava la meva mare per concloure una conversa que semblava no tenir fi. La medicina no podia explicar-ho tot i, l'atzar, o diguem-li destí, havia fet que la mare s'arrugués com un paper. Però, què li va passar? Realment va viure en aquell pis dels avis? Per què encara feia olor de la mare? Aquesta és la història de la Geòrgia, una dona a l’ocàs de la seva vida, que ha perdut la parla i ja gairebé no es mou. La seva filla, la Bruna, es veu obligada a traslladar-la a una masia de repòs on treballa el seu germà Aleix. Però aquest lloc es diu “l’Últim tango” i això ho canvia tot. Bé pel nom, bé pel seu director, o bé pel seguit d’ànimes especials amb qui conviurà, allà dins entendrem tots els perquès. I aquells mesos faran ballar un tango a tots els qui l’acompanyarem. El primer de molts.