L'home que volia arribar lluny

Karl Siebrecht, un noi orfe de setze anys, arriba a Berlín acaronant un gran somni: conquerir la ciutat. Càndid i orgullós, honest però també cruel, no li serà fàcil seduir una societat en plena transformació. El seu irreductible afany de prosperar el portarà a fer de manobre, a traginar maletes entre les diferents estacions de trànsit que hi havia a Berlín en aquell moment lluitant contra una ferotge competència i, fins i tot, a transportar armes clandestinament, però, sobretot, el convertirà en un viu testimoni i en un observador atent de la societat berlinesa durant els diferents episodis històrics que tenen lloc a la ciutat i que n'afecten de ple la vida quotidiana. Hans Fallada torna a exhibir el seu talent narratiu per parlar-nos de la feina que no existeix, de l'amor que a penes dura i d'una ciutat bulliciosa, fascinant i embrutida que es nega a correspondre a l'atracció obstinada que Karl sent per ella. L'home que volia arribar lluny s'incorpora al gran cicle narratiu que Hans Fallada va crear i que recorre la convulsa història de l'Alemanya del segle XX. Rudolf Ditzen, àlies Hans Fallada (1893-1947), va ser tresorer, administrador i comptable en diverses finques rurals entre 1915 i 1925; entre 1928 i 1931, va ser escrivent d'adreces, publicista i empleat en una editorial. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l'objectivitat. El 1920 va publicar la seva primera novel·la, Der junge Goedeschal. La seva novel·la I ara què, homenet? (1932), traduïda a moltes llengües, el va convertir en un autor reconegut internacionalment. Altres obres de l'autor són: Bauern, Bonzen und Bomben (1931), Wer einmal aus dem Blechnapf frisst (1934), Llop entre llops (1937) i Sol a Berlín (1947).