L'hereu de la mort

Una cançó dona forma a una disfressa de carn i ossos sota el mar. Es tracta d’un himne que diu coses que fa molt de temps que no eren dites... Un jove ferosí, de nom Jarràh, frisa per emprendre un viatge i conèixer totes les bèsties que habiten el món. Abans de deixar la ciutat de Port Prim on ha crescut, però, es veu obligat a acceptar una veritat que ha ignorat durant molt de temps: l’instant del seu naixement, va recaure sobre ell el poder de Quílamis, la deessa de la mort. La bruixa Nin, antiga deessa de la vida, serà l’encarregada de guiar en Jarràh a través d’una mena de ruta de la seda fantàstica on toparan comerciants, peregrins, delinqüents i éssers de tota mena. Però, com ja se sap, la història no sempre és tota en mans de la gent corrent, i hi ha orelles pertot arreu: els imperis de Feròsia i Solterra, cada vegada més enfrontats, s’han assabentat que l’hereu de Quílamis és entre els vius, i ara, ni emperadors ni reis no s’aturaran fins que el do d’en Jarràh hagi servit els seus propòsits. En el transcurs d’un viatge tan absurd com fantàstic, en Jarràh esdevindrà un adult i aprendrà que jutjar sobre la vida i la mort és una cosa que va molt més enllà del domini dels homes o la justícia.