L'estela esvaïda

Una doctora de poble, avorrida per la seva quotidianitat, es troba amb l’amor de la seva joventut. Viu una efervescent passió, fins que ell torna a deixar-la. Passat els anys, pensa que aquella etapa de sa vida va esser com l’estela d’una embarcació, que en passar fa una forta senyal, removent les aigües, però aviat, tot queda igual. Aquesta novel•la la vaig escriure fa molt temps. Esta inspirada en les vivències d’una amiga meva. Naturalment els personatges son ficticis, axis con les accions, però no la força dels sentiments. La vaig presentar al premi Ramon Llull del any 2002, on va quedar finalista.