L'esplandor de la Barcelona burgesa

LLUÍS PERMANYER ÉS EL GRAN CONEIXEDOR DE LA BURGESIA BARCELONINA I ELS MOVIMENTS ARTÍSTICS, SOCIALS, CULTURALS I POLÍTICS QUE VA IMPULSAR ENTRE ELS SEGLES XIX I XX LA GRAN ESPLENDOR SOCIAL I ARTÍSTICA DE BARCELONA Amb la demolició de les muralles i la urbanització de l'Eixample, Barcelona va viure un període de transformació social i urbana sense precedents. Fins aleshores els barcelonins malvivien amuntegats als barris de Ciutat Vella, amb espais públics cada dia més reduïts i escassos serveis. Però el retorn d'indians enriquits a Amèrica i l'embranzida de la revolució industrial van comportar un augment notable de la classe burgesa, amb famílies d'industrials, comerciants i financers que es van situar en pocs anys al nivell de la vella aristocràcia. Aquesta classe emergent va adoptar noves formes, més modernes i menys encotillades, en la seva vida privada i en les seves relacions socials. I l'Eixample, on constantment s'alçaven nous edificis que superaven en estil i comoditats els existents, va ser l'escenari on la burgesia barcelonina va rivalitzar en ostentació i singularitat. L'esclat del Modernisme va significar per a Barcelona un moment d'una brillantor artística gairebé renaixentista. Pel que fa a les persones, el Liceu, l'Hipòdrom, els parcs d'atraccions o el passeig de Gràcia eren els llocs on exhibir l'última moda, iniciar relacions formals o, simplement, passejar i badar.