L'església del diable : contes escollits

Un mestís fill d’esclau i bugadera tenia tots els números per acabar al clot abans d’hora, en una societat com aquella. El racisme sortia pels descosits. El que menys es podia pensar, en tot cas, és que d’allà en sortiria la gran patum de la literatura brasilera de tots els temps, i vet-ho aquí. La ironia prodigiosa de Machado de Assis (1839-1908) li va permetre convertir-se en el fundador del realisme al seu país i alhora rifar-se’n amb una lucidesa que encara ens admira. L’emmirallament amb Borges és habitual. Les lloances de Philip Roth o Susan Sontag són simptomàtiques. Aquesta és la primera vegada que els seus contes es tradueixen al català, i de quina manera. Conté: L’església del diable; Cançó de prometatge; Anècdota pecuniària; Una senyora; Nit d’almirall; La sabatilla turca; Teoria de la patum; El mirall; L’infermer; Un apòleg; La causa secreta; Uns braços; Entre sants; Trio en la menor; La missa del gall; La vident; Un home cèlebre; El cas de la vara; Pare contra mare