L¿era dels llops

Un any després dÆincorporar-se a la feina, la Mimi pateix una crisi important. Amb la intenció de fer una pausa de desconnexió, lÆEnric, la seva parella, aconsegueix convèncer-la de fer el viatge que sempre havien somiat. La pausa sÆallargarà més del previst i les vivències de la Mimí a lÆÍndia tindran, en la seva tornada a casa, conseqüències inimaginables. «La presa sÆha escapat. El llop sÆirrita, sÆencrespa, sÆenfureix. Vol una altra presa i la vol ara. La troba, cau al seu damunt, lÆescomet. Li pega perquè no es mogui. Li tapa la boca perquè no cridi. Li estripa la roba. Irromp en la seva part més sagrada. Li trenca el cor. Li trunca la vida. I la deixa». «Tau va descobrir que tenia una aptitud que desconeixia, en lÆextrem oposat de la seva tendència al risc i al moviment imparable. Tau va començar a observar. Quan sortia al pati, en els espais comuns, a través dels barrots. Primer va ser el cel, després el sol en dies ennuvolats, els arbres que sÆalbiraven fora de la presó, els insectes que volaven entorn seu i els ocells, que a vegades només podia escoltar. El seu esguard es va anar movent pels