L'enemic de la barba

On s’és vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d’Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca d’altres raons més sòlides, l’aspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d’allò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l’Apòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L’enemic de la barba és d’una actualitat sorprenent.