Infants i posguerra

Julio Baños i Soria demostra a infants i Postguerra que deu ser veritat que qualsevol infantesa és una pàtria perduda que la capacitat de supervivència dels nens és infinita. Ho afirma Antoni Rabinad en el pr.leg d'aquest llibre que comparteix amb Josep Maria Huertas, qui ens recorda que venim d'una època on la mem.ria estava silenciada, "Els pescadors d'un Cun Tunis que no existeix, els barraquistes que ara viuen en pisos, les festes d'uns barris humils..." afegeix que aquest llibre és un petit tresor on s'ha teixit amb els fils de la mem.ria un món perdut que Francesc Candel definí com "donde la ciudad cambia de nombre'. El propi Candel tanca el llibre amb un epíleg que elogia aquesta nova cr.nica de l'Espanya del nacional-catolicismo en aquell barri obrer de Barcelona on els nens es fabricaven les seves pr.pies joguines, perquè les que hi havia als aparadors de les botigues no eren al seu abast, donat que, prioritàriament, calia omplir l'olla.