Homes i ocells

Una obra lírica que explora la fragilitat humana, on a través de diversos personatges s’aborda la recerca d’identitat en un món ple d’incerteses. Són poemes en prosa, sí senyor. I no fugi esperitat. ¿Li agraden les bombolles de sabó? Jaspiades, lleugeres… i ben plenes de no sabem què que crèiem definitivament perdut. Abans se’n deia l’esperit d’infància: ganes de comprendre com són les coses nues. Cal una gran llibertat i una gran exigència. Creure molt en la fantasia i moltíssim en la serietat. És un joc seriós, sí senyor: se’n diu Homes i ocells. ¿Farà el favor de volar?