Ho veig per la veu

Es parla molt de poesia, de com ha de ser i de com no, i hi ha centenars de poetes publicats, i a saber quants d’inèdits. No sé si considerar-me un poeta, perquè no sé ser-ho. Només he escrit uns poemes que em semblen bastant diferents d’allò que he escoltat i llegit. No tinc una recepta ni una poètica que vulgui exportar. Sé que escric caminant, si el recorregut és prou llarg, o assegut a la taula d’un bar, si em concedeixo una generosa pausa del treball. I en lloc d’ocupar-me llegint o abandonant-me al caòtic soroll dels pensaments, deixo que m’estimulin els records, les fantasies, els espais o les persones que em trobo.