Freud i els no europeus

Censurada i finalment prohibida per l’Institut Freud a Viena, aquesta brillant i polèmica conferència fou finalment pronunciada al Museu Freud de Londres. La infrangible i preclara veu de Said pot encara escoltar-se amb tota la seva enèrgica i exemplar vitalitat. El present assaig de l’autor examina, mitjançant un conjunt impressionant de materials procedents de la literatura, l’arqueologia i les ciències socials, les profundes conseqüències que es poden treure del llibre Moisès i la religió monoteista, de Sigmund Freud, amb relació a la situació política actual al Pròxim Orient. Demostrant un arrelat interès en l’obra de Freud i en la influència d’aquesta sobre la seva pròpia, Said afirma que el fet que Freud proposés que Moisès no era jueu desautoritza qualsevol intent d’atribució d’identitats “pures” i, a més a més, que el problema de la identitat no es pot estudiar ni resoldre plenament sense reconèixer els límits que li són inherents. Said diu que una tal concepció, irresolta i plena de matisos, de la identitat, si s’hagués plasmat en la realitat política hauria pogut constituir la base per a un nou acord entre jueus i palestins. En canvi, l’avanç implacable d’Israel cap a un estat exclusivament jueu nega qualsevol concepció del passat més complexa i inclusiva.