Fred als ulls

«A _Fred als ulls_ (con)viuen la flor i el tigre, com dos extrems d'una dicotomia existencial. Aquesta complexitat és la que volen expressar els versos esquinçats: la d'un món que coneixem pels ulls i on s'ha de viure malgrat el fred. Precisament l'associació amb els ulls és una bella, hàbil i intensa manera de renovar una imatgeria hereva de la tradició de les estacions com a símbol vital: el fred, l'hivern, les fulles mortes... Ara aquest fred és als ulls.» De l'epíleg de Gabirel de la S.T. Sampol